La pobresa energètica a Catalunya. Metodologies per quantificar el seu abast i distribució geogràfica
Des del començament de la crisi econòmica l’any 2007, tant a Catalunya com a gran part dels països d’Europa, s’han produït en paral·lel dos fenòmens que han malmès el benestar de les famílies: d’una banda, han disminuït els seus ingressos i, de l’altra, ha augmentat el preu dels subministraments bàsics. Arran d’això, s’han fet cada cop més visibles els casos de famílies que han deixat de poder accedir a l’energia o que n’han disminuït extremadament el consum. Així, el concepte de pobresa energètica ha anat adquirint presència mediàtica i tant les administracions públiques com les entitats del tercer sector i la societat civil han començat a treballar per a fer-hi front.
Tot i així, el concepte de pobresa energètica no gaudeix d’una definició consensuada. Això implica que tampoc hi ha una convenció sobre quina és la millor manera de mesurar aquest fenomen. Això és molt rellevant, en tant que disposar d’una bona mesura de qualsevol problemàtica és el que permet dimensionar-ne l’abast i, per tant, la seva gravetat, la qual cosa és el primer pas necessari per a poder dissenyar qualsevol actuació per abordar-la.